De la pàgina 150. Tesis d’abril és el programa que havien de seguir els bolxevics i que Lenin va presentar quan va tornar del primer exili. Preveia la retirada de la guerra, la redistribució de la terra, el control de les fàbriques pels comitès obrers, l’autonomia de les nacionalitats i el lliurament del poder als soviets. Brest-Litovsk és el tractat de pau que van firmar els bolxevics per la retirada immediata de la Primera Guerra Mundial. Exèrcit blanc format pels partidaris de la contrarevolució. Exèrcit Roig, els bolxevics. Comunisme de guerra és la política que es va instaurar durant la guerra civil a Rússia amb l’objectiu de comptar amb recursos suficients per guanyar la guerra i accelerar el procés d’implementació del socialisme. L’estat va controlar l’economia, va nacionalitzar una part de la indústria, es va suprimir el lliure mercat i es van requisar collites als camperols. Dictadura comunista, etapa en la qual els bolxevics dissolen l’Assemblea Constituent i liquiden la democràcia parlamentària, i més endavant centralitza totes les decisions en mans dels alts òrgans del Partit Comunista.
• Diferents causes: una que el govern provisional va ser incapaç de parar la inestabilitat social i política. També, i molt important, era el fet de continuar presents a la Primera Guerra Mundial que suposava continuar amb el cost econòmic, humà i material. Socialment, els camperols i els obrers reclamaven una millora immediata i els soldats posaven en dubte l’autoritat dels qui manaven. En aquest marc els soviets agafaven força i cada cop n’eren més. Finalment, el retorn de Lenin amb un programa clar, les tesis d’abril, va ser un factor clau.
• Amb una insurrecció armada que van apoderar-se dels llocs estratègics de la capital. I la caiguda del Govern provisional va ser el 25 d’octubre després de l’assalt del Palau d’Hivern.
• El Palau d’Hivern a Petrograd (Sant Petersburg) havia estat la residència oficial dels tsars de Rússia fins al 1917, per passar després a ser la seu del govern provisional. Amb l’assalt per part dels bolxevics i la Guàrdia Roja, la nit del 24 al 25 d’octubre, es consumava el principi d’insurrecció armada. L’acció va formar part d’una operativa destinada a la presa del poder i va acabar amb la dissolució del govern provisional i la creació d’un govern bolxevic presidit per Lenin.
• Les primeres mesures imposades pels bolxevics van ser: negociar la sortida immediata de Rússia de la guerra, decretar l’expropiació sense indemnització de la gran propietat i lliurar la terra als soviets camperols, cedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers, declarar el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i dissoldre l’Assemblea Constituent i el sistema parlamentari democràtic. Però després de la revolució al país hi havia els partidaris de la contrarevolució, que van crear l’Exèrcit Blanc, i els bolxevics, que van crear l’Exèrcit Roig.
• Els contrarevolucionaris tenien l’ajut de les potències estrangeres (el Regne Unit, França, els Estats Units i el Japó), que s’oposaven al nou règim polític, per la por que els feia que l’exemple rus fos imitat als altres països i, així, s’estengués la revolució comunista.
De la pàgina 149, falten les definicions i preguntes.
ResponderEliminar
ResponderEliminarDe la pàgina 150.
Tesis d’abril és el programa que havien de seguir els bolxevics i que Lenin va presentar quan va tornar del primer exili. Preveia la retirada de la guerra, la redistribució de la terra, el control de les fàbriques pels comitès obrers, l’autonomia de les nacionalitats i el lliurament del poder als soviets.
Brest-Litovsk és el tractat de pau que van firmar els bolxevics per la retirada
immediata de la Primera Guerra Mundial.
Exèrcit blanc format pels partidaris de la contrarevolució.
Exèrcit Roig, els bolxevics.
Comunisme de guerra és la política que es va instaurar durant la guerra civil a Rússia amb l’objectiu de comptar amb recursos suficients per guanyar la guerra i accelerar el procés d’implementació del socialisme. L’estat va controlar l’economia, va nacionalitzar una part de la indústria, es va suprimir el lliure mercat i es van requisar collites als camperols.
Dictadura comunista, etapa en la qual els bolxevics dissolen l’Assemblea Constituent i liquiden la democràcia parlamentària, i més endavant centralitza totes les decisions en mans dels alts òrgans del Partit Comunista.
• Diferents causes: una que el govern provisional va ser incapaç de parar la inestabilitat social i política. També, i molt important, era el fet de continuar presents a la Primera Guerra Mundial que suposava continuar amb el cost econòmic, humà i material. Socialment, els camperols i els obrers reclamaven una millora immediata i els soldats posaven en dubte l’autoritat dels qui manaven. En aquest marc els soviets agafaven força i cada cop n’eren més. Finalment, el retorn de Lenin amb un programa clar, les tesis d’abril, va ser un factor clau.
• Amb una insurrecció armada que van apoderar-se dels llocs estratègics de la capital. I la caiguda del Govern provisional va ser el 25 d’octubre després de l’assalt del Palau d’Hivern.
• El Palau d’Hivern a Petrograd (Sant Petersburg) havia estat la residència oficial dels tsars de Rússia fins al 1917, per passar després a ser la seu del govern provisional. Amb l’assalt per part dels bolxevics i la Guàrdia Roja, la nit del 24 al 25 d’octubre, es consumava el principi d’insurrecció armada. L’acció va formar part d’una operativa destinada a la presa del poder i va acabar amb la dissolució del govern provisional i la creació d’un govern bolxevic presidit per Lenin.
• Les primeres mesures imposades pels bolxevics van ser: negociar la sortida immediata de Rússia de la guerra, decretar l’expropiació sense indemnització de la gran propietat i lliurar la terra als soviets camperols, cedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers, declarar el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i dissoldre l’Assemblea Constituent i el sistema parlamentari democràtic. Però després de la revolució al país hi havia els partidaris de la contrarevolució, que van crear l’Exèrcit Blanc, i els bolxevics, que van crear l’Exèrcit Roig.
• Els contrarevolucionaris tenien l’ajut de les potències estrangeres (el Regne Unit, França, els Estats Units i el Japó), que s’oposaven al nou règim polític, per la por que els feia que l’exemple rus fos imitat als altres països i, així, s’estengués la revolució comunista.